L'amour

Què és l'amor?

Quina pregunta, no?

L'amor, la paraula que tothom té a la boca, però que no gaires saben que vol dir.

L'amor per a alguns és tirar-se a la persona que el atrau, dient que són "novios". Per a altres simplement és el sentiment que senten per les persones més properes. Fins i tot, per a algunes persones l'amor significa el sometiment devant l'altre, sovint anomenat masclisme,...

Doncs us dirè que és per a mi l'amor:

Per a mi l'amor es despertar-te pensant en aquesta persona, anar a dormir pensant-hi també o mirant una foto seva,  sentir que el temps es para quan estàs al seu costat, que cada paraula que digui sigui una música celestial que recorri les teves orelles, que cada paraula que sembli negativa es clavi com punyals al teu cor, que quan rebs un missatge seu se t'enceguin els ulls i brillin com mai,...

Honey honey, how he thrills me, a-ha, honey honey
Honey honey, nearly kill me, a-ha, honey honey
I've heard about him before
I wanted to know some more
And now i know what they mean, he's a love machine
Oh, he makes me dizzy

Honey honey, let me feel it, a-ha, honey honey
Honey honey, don't conceal it, a-ha, honey honey
The way that you kiss good night

Way that you kiss me goodnight

The way that you hold me tight

Way that you're holding me tight

I feel like i wanna sing

When you do your thing

I want my dad to give me away at
My wedding, but according to
Mum's diary i've got three possible
Dads: sam, bill or harry.

Sophie!!!

Do they know?

What do you write to a total
Starnger?
"come to my wedding - you might
Be my dad"?
No, they think mum sent the
Invitations - and after reading this
Diary i'm not surprised they all said
Yes!

Honey honey, how you thrill me, a-ha, honey honey
Honey honey, nearly kill me, a-ha, honey honey

I'd heard about you before
I wanted to know some more
And now i'm about to see
What you mean to me

...l'altra galta...

Tots sabem que la guerra de la humanitat contra la mort està perduda. Potser guanyem algun temps amb els anys, pero sempre acabem perden.
És per això que els humans tendim a fer de la nostra lluita diaria, del camí que diariament recorrem cap al més enllà sigui divertit, alegre, fàcil, sense dificultats...
Doncs és curiós que la que hauria de ser la nostra gran aliada, la vida, sigui la que ens possi les trabes més grans, com son la pobresa, la gana, o les perdues dels essers estimats.
A aquest últim em volia referir. No presisament a les perdues per la mort, aquestes són batalles guanyades per l'ombra eterna, sinó a les perdues dels amics, de les parelles, per raóns tan sencilles com una discusió, les diferencies de gustos o bé un error.
Hi ha vegades en que perds a una persona, pero en tens una altra que t'ajuda a superar-ho. Aquesta sensasió de tenir una altra persona al teu costat que t'està ajudant a superar la pèrdua, que sempre està al teu costat, que et pregunta, que t'escolta, es genial.
Però com tot moment bo en la vida, s'acaba, perquè tu comences a sentir coses que no senties abans, veus aquesta persona que sempre ha estat aquí d¡una manera diferent,...
Aquí està el dilema: Si li dius, poden pasar diferents coses. O bé que t'estimi i que tot surti bé, o bé que t'abandoni perquè tingui por i/o no senti el mateix, o bé que no sigui tant recíproc, peroò que no s'allunyi de tu. Aquest últim és gairebé improbable.
I així la vida et dona una bofetada i tu poses l'altra galta...

Cuando somos pequeños, todos nos parecen amigos, sin importar el sexo, el color,la raza,la religión... Te haces mayor, y ves que con aquel de allí no te llevas tan bien que con este de aquí, pero no te preocupa, y, es más, no va a durar mucho. Los niños pueden ser muy crueles, y el que al parecer es tu amigo, le acaba de explicar tu mayor secreto a aquel que siempre se sienta en la ultima fila, por la simple razón de que no sabia de que hablar... Llegas a la adolescencia, las hormonas se excitan, hay cambios tanto observables como inobservables, y cada uno empieza a erguir su camino hacia un futuro,en realidad no muy lejano... Los chicos tienen el futbol, y algún espabilado encuentra novia, nada serio en realidad. Las chicas hablan de sus maquillajes, de el actor de esa pelicula de vampiros que ha salido ahora, o simplemente del chico que les cruza la mirada por el pasillo... Y entonces encuentras tu grupo de amigos, sales, te lo pasas bien, te ayudan con mates y todas esas cosas que se hacen los amigos... Y entonces llega el bachillerato, y tu ya eres grande. Es entonces cuando te das cuenta que existe esa persona que siempre ha estado ahí, pero tu nunca te habías fijado. Craso error, aléjate, huye, por que vas a tener problemas, va a ser tu primer corazón roto...