Com molts ja sabreu, diumenge Esquerra Republicana de Catalunya i Reagrupament aniràn just en les eleccions a l'alcaldia, amb en Juli Fernandez com a cap de llista, juntament amb 3 companys i jo com a independents.

I perquè junts?

Perquè hi ha més coses que ens uneixen que no ens separen.

Perquè creiem en una sabadell social i culturalment activa, on la ciutadania hi té molt a dir, i també molt a fer.Un Sabadell que respongui a les necessitats dels sabadellencs.

Perquè cal l'ajuntament estigui al servei de les entitats i les persones, no al revès.

Perquè cal establir un sistema de subvencions per les entitats objectiu i públic, amb criteris bàsics i iguals per a tothom.

Perquè junts podem fer una ciutat millor, nacionalment compromesa, i defensar la nostra llengua, el català, i un estat propi pel nostre país, Catalunya.

Perquè cal promocionar i potenciar la cultura catalana a la nostra ciutat.

I per molts motius més que s'expliquen a www.sumantdecidim.cat

Hi ha un altre motiu implicit per al qual vaig implicar-me en aquest projecte, i es diu Juli Fernandez. Jo vaig coneixer en Juli a travès del Twitter. Com que compartiem molts ideals, i a força de parlar, recordo que em va convidar un dia a prendre quelcom a la teteria. Em va preguntar com veia jo Sabadell, i li vaig explicar la realitat que m'envolta, plena d'entitats i moviments, però també de joventut que no es mou. Compartiem un model de ciutat i de país, i finalment en Juli em va demanar que formès part de la seva candidatura, i desprès d'un parell de reunions amb l'equip d'esquerra en diferents ambits, vaig acceptar la proposició. Estic molt content d'haver-ho fet, perquè m'ha permès introduir-me en el món de la política sabadellenca i possar el meu primer gra de sorra per canviar el món (i no dubteu que no serà l'últim). A mès, vull destacar que en Juli s'ha passat tots i cadascun dels dies de campanya fent el carrer (i les cantonades! xDD), parlant amb la gent, éssent proper, i, sobretot, possant-se moreno!

Un gran què en la meva decisió va ser la coalisió amb Reagrupament, i el posterior lema Sumant Decidim.

Vull donar les gràcies a tothom que ha col·laborat perquè aquest projecte sigui possible i tiri endevant, i al projecte en si, que m'ha permès coneixer gent molt vàlida, interesant, valenta, atrevida, divertida, alegre, de molt ambits diferents, però, sobretot, gent molt humana!

Amb aquest text pretenc dues coses: agraïr a tota aquesta gent que he anomenat i animar-vos a votar no a aquest partit, ni a aquesta coalisió, sinó a aquest equip, a aquestes persones!

Passos enrere

Ja fa temps vaig plantejar-me la vida com un camí, i continuo pensant el mateix. És per això que penso seguir amb aquesta metàfora per seguir parlant del que em passa pel cap ara mateix.
Desprès d'aquella davallada, vaig trobar una plana i vaig continuar caminant, sempre amb la mirada perduda cap enrere, amb l'esperança que aquella antiga vida es despertés. No ho va fer, era estúpid pensar-ho.
Finalment vaig aconseguir continuar endavant, i vaig trobar-me amb una pujada esglaonada. Era el que necessitava, les coses començaven a anar bé. Aquella vida que no m'havia tractat gaire bé començava a emboirar-se dins del meu cap, i un nou món, un sol brillant, despuntava davant meu. Sense intenció d'ofendre ningú, he trobat els millors amics que he tingut mai, i he començat una vida que m'ha donat molt més del que havia somiat mai que arribaria a tenir.
L'any sabàtic era una idea que rondava pel meu cap des de feia temps, però mai vaig pensar que ho faria. Bona o mala idea, no ho se, però ho vaig fer. De fet, me'n sento orgullós del fet de decidir no fer cap carrera que no fos la que vull fer: és una pèrdua de temps i diners, i m'he evitat haver de deixar una carrera a mitges...
Vaig al gra per que no estic gaire inspirat, però necessito escriure...
Doncs bé, haig de dir que aquesta pujada que vaig trobar-me va durar més del que m'esperava, i el meu estat d'ànim millorava per moments!
Però com tots sabeu, el bon temps no dura per sempre, i un sol error pot fer que tot s'enfonsi. Sembla ser que vaig mirar enrere per acomiadar-me d'aquella pedra que em va fer caure en els pitjors malsons de la meva curta vida. GRAN ERROR. Per que mentre ho feia, una nova pedra va aparèixer al camí. Us confesso que vaig caure-hi de quatre potes. No semblava un roc qualsevol, semblava una pedra preciosa, i em va enlluernar.
També haig d'admetre que em van caure quatre llàgrimes, però no per la pedra, sinó per ser tan inconscient de tornar a caure en un error del que ja me n'havia sortit.
Ara, desprès d'ensopegar uns quants esglaons avall, us prometo la caiguda no durarà gaire. És més, ja estic buscant com a mínim, una plana, o un turó, tan se val, jo només vull aixecar-me i seguir caminant!
I és que per primer cop, no em sento sol...



Gracies!

Carta a Catalunya

Estimada Catalunya,
Ahir va ser un dia especial per a tu, com a mínim és el que crec jo. Hi haurà gent que dirà que va ser un dia bo, i d'altres ni tan sols sortiran avui al carrer amb una depressió de cavall. Per a mi, sincerament, va ser un dia trist, però no pas per la derrota del partit al que vaig votar, no creguis, sóc un bon demòcrata i accepto les derrotes. Ni tampoc perquè l'independentisme treies pocs escons, perquè crec que no és així, doncs encara confio en que els "Convergents de la punyeta", com diria el personatge de Duran i Lleida al Polònia, apostin per aquesta via en la relació Catalunya - Espanya.
No, jo m'entristeixo en pensar que 2.095.122 catalans que van decidir ahir que "la política no els interessa", desconeixent que aquesta és qui governa les seves vides, i deixant que en el seu cas, la ignorància formi govern amb la pròpia política
I també m'inunda una profunda vergonya veure que a Catalunya van votar 175.829 xenofobs i racistes, sumant els vots de Ciutadans (C's - 105.197), Plataforma per Catalunya (PxC - 75.321) i Partit per Catalunya (PxCat - 312). És curiós com crisi afecta els més dèbils...
Però la cosa no acaba aquí, doncs un partit com el Partit Popular (PP), que toca de ben a prop l'extrema dreta amb les idees espanyolistes i xenòfobes, ha aconseguit 384.019 vots i 18 escons al Parlament, i partits com la CORI, amb Carmen de Mairena, o la Falange Espanyola de las JONS aconsegueixin 6.982 i 1.781 vots respectivament.I, per acabar-ho d'adobar, els vots en blanc pujen a 92.331, un 2'94% de l'escrutini (si els sumem amb els vots del partit Escons en blanc, que vindria a ser el mateix, sumarien 110.959 vots, un 3'54%, superant així C's i Solidaritat Catalana per la Independencia (SI), i tindrien representació al parlament, segurament amb grup propi!)
Catalans i catalanes, us voldria dir que no podeu queixar-vos de que no hi ha cap alternativa als partits actuals, perquè segurament no us heu molestat ni en buscar-ne, perquè potser haurieu trobat, sense voler fer campanya ni publicitat cap a cap d'ells, partits com els Pirates.cat, els Blog Sobiranista Català o Els Verds, tots amb idees d'esquerres, progressistes i
Voldria acabar felicitant el nou president de la Generalitat, el sr. Artur Mas, i com a benvinguda, li voldria demanar un petit, per dir-ho així, favor: M'agradaria poder seguir gaudint del paisatge del Vallès que veig des del balcó de casa meva, sense haver de veure una autopista, perquè el Vallès no vol apretar-se cap cinturó més, ni tan sols el 4rt!

Salut i independència,

un català decebut

Felicidades!!!
Saulin, que te nos haces grande!!! quien lo diria!
Te deseo lo mejor, y espero no volverte a perder nunca!
Eres único e irremplazable, sobretodo lo segundo ;)

Nos conocemos desde 1º de ESO, pero no fue hasta 4º que no me di cuenta de la persona que tenia a mi lado, que pese a que soy una persona que la caga demasiadas veces, siempre has estado ahí y no me has abandonado.
Quiero que sepas que pase lo que pase siempre estaré aki para lo k necesites, de acuerdo?


Una gran canción para un gran amigo!

No lo hice para herirte, sinó para protegerte de lo que más daño te podia hacer: yo mismo.

Se que no es la mejor solución, pero es la unica que veo possible... no tengo fuerza de voluntad, y puede que no lo esté haciendo bien, pero necesito intentar-lo...

Perdoname, pero necesito que dejes de ser tu lo más importante en mi vida... Necesito serlo yo!
No me lo tengas en cuenta, por favor...

Vida nova!

Curiós com ha canviat tot en un estiu!

He perdut gent que suposo que no valia la pena!

He trobat el millor amic que podia tenir algú com jo!

He conegut una persona que en poc temps m'ha demostrat que és algú sorprenent, divertit, y un gran amic!!

He descobert que hi ha gent que no és com em pensava!

M'he fet gran!

Ja no sóc el nen petit que era abans, ara sóc, per la resta de persones, una persona adulta amb veu y opinió, y se m'escolta!

I he trobat un sobrenom que m'agrada: Petitó!

Merci:

Saul,

Natalia,

Queralt,

Jorge

Soy increïbles, i no vull perdre-us!!

Us estimo!!

Au revoire, belle....

Es dificil pensar que ya no te tendre a mi lado, que ya nome diràs que pare cuando mis bromas ya no tienen gracia (aunque ya se que nunca la han tenido), que ya no podre verte cada dia simplemente con girar la cabeza y sudar del profe como siempre para escuchar esa anegdota o catilleo que siempre tienes para contar,...

Se han acabado las tonterias que solo tu me reias, las tardes y noches en la teteria riendo sin parar,...

Te pediria que no te fueras, pero seria muy egoista por mi parte, por eso solo espero que no me olvides, que te acuerdes de que aquí tienes al tontito del Rubén que te ara una broma oir esa estupenda risa que tienes, y que hace lo imposible para que en tu cara aparezca esa sonrisa que tan poco luces ultimamente...

Solo espero que piensesen mi...

Te quiero, petarda!